Què opines de la campanya Tots tenim família/amics. A la carretera, víctimes 0?

En una sala de cinema a les fosques apareix una sola espectadora asseguda a les butaques. És la Lis. Arrenca l’espot. “I si només fossin quatre?” li pregunta una veu en off referint-se a una suposada xifra òptima de víctimes mortals que hi hauria d’haver aquest any a causa d’un accident de trànsit. “Estaria contenta perquè creuria que són poques”, afirma. La pantalla de projecció s’encén però no comença cap pel·lícula, el que apareixen són imatges d’una gravació quotidiana i espontània de la germana i de dos amics de la Lis; van en un cotxe, somriuen, ella condueix. “I si fossin aquests quatre?” Li pregunten de nou. “Em moro. La xifra hauria de ser zero”, respon sorpresa i emocionada. “Tots tenim família/amics. A la carretera, víctimes 0” és la frase que sentencia els espots de la campanya que estem difonent als mitjans i a les xarxes socials des del juliol d’aquest any. No s’hi mostren imatges de carreteres, ni d’accidents, ni de víctimes. Els protagonistes són persones anònimes, com la Lis, en Víctor, l’Emma, la Irene o la Montse; tots ells i les reaccions que els provoca una hipotètica pèrdua d’un ésser estimat en un accident.

En aquest apunt hem volgut recollir opinions diverses sobre aquesta campanya, que s’allargarà fins a finals d’any i que té com a eix central la Visió Zero. Segons aquest principi ètic, l’únic nombre acceptable de persones mortes o ferides greus a les carreteres és zero.

La directora del Servei Català de Trànsit, Eugenia Doménech, ho va tenir clar des del primer moment: la campanya s’havia de basar en la Visió Zero, i volia una campanya dirigida al cor, que apel·lés a les emocions i fes reflexionar.


 

Ho hem aconseguit?

1. Com valores aquesta campanya?

Isabel Garcia, advocada     

La valoro molt positivament, crec que ha arribat a tots els ciutadans. Sempre parlem de xifres i percentatges de manera general i això fa que moltes vegades ho tinguem com uns fets llunyans, però quan ens diuen que aquell petit percentatge, per reduït que sigui, pot ser un dels nostres éssers estimats, el missatge és directe i contundent.

Cèlia Quintana, periodista de l’equip viari de Catalunya Ràdio

És una molt bona campanya de publicitat. Tothom  té por que un familiar pateixi un accident de trànsit. En cas d’un accident, qualsevol pare o mare es canviaria per un fill, Ningú vol que li toqui a ell. Per això és important el concepte “zero morts a les carreteres”.

Lluís Puerto, director de la Fundació RACC

Per mi és excel·lent. Dona un missatge molt clar i directe i és fàcilment comprensible per tothom. Sense mostrar cap imatge contundent, apel·la a l’empatia per fer-nos adonar que no s’hauria de produir cap víctima de trànsit. És un enfocament innovador i ajuda a recordar que no podem abaixar la guàrdia mentre hi hagi un mort a la carretera.

Laura Duro, psicòloga d’STOP Accidentes

Molt positiva, impactant i emocionant. Considero que és la millor campanya de trànsit que he vist mai. Apel.la directament a les emocions, fa que l’espectador s’identifiqui directament amb les persones de l’espot i amb les víctimes de trànsit. M’emociona cada vegada que la veig ja que no et deixa indiferent i canvia la teva actitud a l’hora de conduir, fent que pensem més en la seguretat d’un mateix i també en la dels altres.

2. Creus que aquesta campanya és més colpidora que d’altres més explícites on es mostren imatges d’accidents i víctimes?

Lourdes Andreu, coordinadora de l’associació TRACE

Evidentment, sota el meu punt de vista és molt més colpidora. Les imatges violentes apel·len a la por, la por al rebuig, el rebuig a la negació i la negació, a canviar de canal…Treballar des del punt de vista emocional és molt més eficaç. Una campanya emotiva perdura en el record, mou a la persona, la fa pensar…

Xavier Flores, director general d’Infraestructures i Mobilitat Terrestre del Departament de Territori i Sostenibilitat

Probablement cada campanya té el seu moment, i campanyes més explícites van ser positives i van contribuir a la reducció de l’accidentalitat que hem viscut els darrers anys; però com que la publicitat, per mantenir el seu impacte, ha de fer-ho tot menys repetir-se, aquest gir i nou enfocament el trobo molt escaient i oportú.

Laia Serra, agent de viatges

Crec que no fan falta imatges d’accidents per conscienciar la gent. Toca més quan et toquen els teus. Veure que et poden arribar a faltar en qualsevol moment és el que més consciencia.

Neus Sala, directora de continguts de l’agència Mega TV i creativa de la campanya “Tots tenim família. A la carretera víctimes 0”

En aquesta campanya, entrem en la intimitat d’aquestes persones i les seves famílies, connectem ràpidament amb els seus sentiments i emocions, i reconeixem els vídeos dels seus familiars gravats amb el mòbil com si fossin els nostres. És un espot que connecta directament amb el cor de les persones. Tots ens hi sentim identificats, perquè ningú vol perdre els seus familiars. De fet, molta gent ens ha comentat que és molt difícil no plorar veient el vídeo.

3. Com creus que haurien de ser les campanyes de trànsit?

Yolanda Doménech, directora de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit P(A)T

És difícil innovar i fer una campanya original. El que sí és cert és que estem tan acostumats a veure imatges explícites que crec que ja no ens afecten. Crec que les campanyes de trànsit haurien d’apel·lar als valors: el valor de la família i la gent estimada, el valor a la vida, el respecte als altres, etc. També penso que pot ser interessant mostrar alternatives en positiu, com per exemple opcions d’oci sense alcohol ni drogues.

Laura Amargant, tècnica en turisme

Opino que aquesta contundència està bé perquè costa molt conscienciar la gent. Aquesta campanya l’he trobat molt colpidora.

Roger Llinàs Puente, bomber responsable de salvament en accidents de trànsit

No crec que hi hagi fórmules infal·libles. Crec que han de ser adaptades al moment i a les circumstàncies concretes de cada situació social. També crec que poden ser dirigides a tota la població o específiques per a col·lectius concrets. Per exemple, els joves, la gent de mitjana edat o la gent gran. Sigui com sigui han de ser innovadores per tal de cridar la nostra atenció i fer-nos pensar.