Ole Thorson, un referent en mobilitat i seguretat viària

Ole Thorson, enginyer de camins, expert en mobilitat i expresident de l'associació Prevenció d'Accidents de Trànsit ha mort aquest matí als 81 anys, víctima d'un càncer. Segons explica el seu entorn, Thorson ha estat en actiu fins als darrers dies. A més acabava de publicar un nou llibre: 'Movernos. Caminando con seguridad y sostenibilidad'.
 

Thorson va treballar per la millora de la seguretat viària la reducció de víctimes de sinistres de trànsit, especialment des de l'Associació Prevenció d'Accidents de Trànsit. Va ser un dels fundadors de Catalunya Camina, una entitat creada el 1991 i que vetllava pels drets dels vianants en la mobilitat urbana, quan les ciutats es continuaven pensant per als vehicles privats. Va presidir també la International Pedestrian Federation i va ser cofundador de l’associació per la Promoció del Transport Públic.

Thorson va néixer a Conpenhaguen i allà es va graduar com a enginyer de camins, l’any 1964. Després es va instal·lar a Barcelona i aquí va desenvolupar tota la seva carrera professional. A primers dels anys 70, va fundar l’enginyeria INTRA des de la que ha realitzat nombrosos estudis de mobilitat. Ha assessorat l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat i també els governs municipals d’altres ciutats espanyoles, d’Europa i de Sud-Amèrica.

Una veu imprescindible en els debats de mobilitat

En l’àmbit acadèmic, Thorson va ser professor a l’Escola de Camins de la UPC i li va costar deixar les aules. Va aguantar fins que la llei ja no li permetia seguir i va continuar impartint classes a màsters i post graus. No va deixar mai de fer conferències i participar en debats. Era un fixe del Fòrum de Seguretat Viària i era difícil anar a un congrés o unes jornades sobre mobilitat o seguretat viària i que ell no hi fos.

Sempre elegant, amb la seva corbata de llacet, amb el seu somriure trapella i amb el seu català amb accent de Dinamarca es va convertir en una veu imprescindible en els debats de mobilitat urbana. Les seves intervencions en públic eren pausades i entre les seves propostes sempre n’hi havia alguna de provocadora. Amb els anys, si havia de renyar les administracions perquè no anaven suficientment ràpid en tirar endavant els projectes o no se n’adonaven de la importància d'algunes actuacions, ho feia.

ser catalunya