Mobilitat compartida, un model més enllà del cotxe

Primer van ser els cotxes compartits. Després va arribar el torn del lloguer de motos i bicicletes per minuts. L’aparició de noves formes i empreses de mobilitat compartida a les ciutats pot suposar una bona solució per optimitzar la manera de desplaçar-se, però també obre un debat sobre l’ús de l’espai públic. I és que aquest model de mobilitat compartida, que cada cop està més estès, pot esdevenir una eina per a la gestió de la mobilitat sostenible –optimitzant recursos i reduint la contaminació– sempre que la seva existència sigui compatible amb l’ús racional de l’espai públic de la ciutat.

Segons dades facilitades per l’Ajuntament de Barcelona de desembre de l’any passat, a la ciutat hi operen dues empreses de carsharing, cinc de motosharing i dues debikesharing. A banda, existeixen altres plataformes per compartir cotxe, com webs per compartir vehicle entre particulars o d’altres en què el que es comparteix és el trajecte, així com una cooperativa en què es comparteixen vehicles elèctrics. Els patinets elèctrics compartits, que van sorgir fugaçment a la ciutat, sí que estan prohibits per ordenança municipal.

Les operadores de sharing treballen amb diferents modalitats de servei: desplaçament lliure, amb o sense estacions fixes, o desplaçament circular. Segons un estudi encarregat pel consistori barceloní, els usuaris tipus d’aquests serveis tenen una edat compresa entre els 26 i els 35 anys, els utilitzen més homes que dones i són persones amb renda mitjana i mitjana alta i amb un nivell d’estudis elevat. En general, no són usuaris habituals de cotxe i tenen uns hàbits de mobilitat intermodal (utilitzen els mitjans alternatius al cotxe: bicicleta, transport públic i desplaçaments a peu), i fan servir aquest tipus d’empreses de vehicle compartit per a desplaçaments puntuals.

Des de l’Ajuntament es considera que els serveis de mobilitat compartida són un bon element per reduir i renovar el parc de vehicles existent, disminuir la contaminació, fomentar una mobilitat més sostenible, gestionar l’aparcament i impulsar el vehicle elèctric. Tanmateix, també són conscients de la necessitat d’establir un marc regulador que eviti una excessiva ocupació de l’espai públic i de l’aparcament o un impacte negatiu sobre la seguretat viària. En aquest sentit, des de principis d’any s’està treballant per fixar una regulació que permeti reglar els serveis de sharing de la ciutat. L’objectiu d’aquesta regulació és, d’una banda, permetre als operadors explotar els sistemes de forma segura i estable i, de l’altra, facilitar a l’Ajuntament definir els usos i espais determinats a l’espai públic i minimitzar així els impactes negatius d’aquests serveis.

INFOTRANSIT