La pandèmia i la bicicleta
divendres, 28 / maig / 2021
Comparteix a la teva xarxa social preferida:
La venda de bicicletes va créixer un 24% el 2020 fins als 1,5 milions d'unitats, xifra rècord impulsada pels canvis en la mobilitat a les ciutats i per un ressorgir de l'oci sobre les dues rodes. Es venen el doble de bicicletes que de cotxes
L'any de la pandèmia ha suposat una aturada per a molts sectors afectats per les restriccions, però la bicicleta ha viscut una explosió: la venda de bicicletes va créixer un 24% el 2020 fins als 1,5 milions d'unitats, una xifra rècord impulsada pels canvis en la mobilitat a les ciutats -que han perjudicat el transport públic i beneficiat a la bici i al caminar- i per un ressorgir de l'oci sobre les dues rodes. L'any passat es van vendre gairebé el doble de bicicletes que de cotxes (851.211) a Espanya. "Hem viscut un augment històric a les vendes, el que reflecteix la gran demanda de la ciutadania espanyola per moure d'una manera més sostenible i saludable, una cosa important en una crisi sanitària", explica Jesús Freire, secretari general de l'Associació de Marques i bicicletes d'Espanya (AMBE), que publica el seu balanç aquest dijous.
MÉS INFORMACIÓ
El major increment s'ha produït en les bicicletes elèctriques (més de 200.000) i urbanes despatxades, que pugen en tots dos casos gairebé un 50%. Esther Anaya, que investiga sobre mobilitat en l'Imperial College de Londres, considera aquestes dades una bona notícia: "Hi ha hagut una pujada brutal de bicicletes urbanes i és una gran alegria, perquè vol dir que hem aconseguit que la gent s'acosti al ciclisme urbà. El que ens està dient és que hi ha una demanda submergida de mobilitat ciclista, molta gent vol anar en bici per la ciutat, però les condicions no són encara les adequades ". En la seva opinió, "en una pandèmia les prioritats canvien, el més important passa a ser estar segur, tenir salut, no contagiar-se, i resulta que la bici puja de categoria en la jerarquia d'opcions de mobilitat perquè ajuda a complir totes aquestes característiques" .
Diversos experts consultats consideren que les xifres podrien haver crescut més si les ciutats espanyoles haguessin apostat clarament per construir carrils bici temporals llevant lloc a el cotxe durant la pandèmia, una cosa que tan sols ha fet tímidament Barcelona entre les grans urbs. Samir Awad, expert en mobilitat, apunta: "Durant les primeres fases de la desescalada hi havia poc trànsit i hi va haver molta gent que es va animar a moure en bici, però a mesura que han tornat els cotxes ha estat més incòmode. Ciutats com Madrid no han fet res perquè aquestes ganes de bici es mantinguin. En canvi, Logronyo ha fet una transformació completa de el casc urbà ". El també consultor assenyala entre els factors la por a el transport públic pels contagis, que va fer que molta gent comencés a pedalar, i el teletreball, que fa que els desplaçaments siguin més curts i puguin realitzar-se en bici.
El mateix pensa Marta Serrano, fundadora de Dones en Moviment, que aglutina dones líders en transport: "Aquest creixement té molt a veure amb que la gent li ha agafat por a agafar el transport públic, entre altres coses perquè a el principi es va fer campanya des del Ministeri de Sanitat perquè no es fes servir, i la bici és una bona alternativa. Crec que molta gent s'ha passat a la bici a pandèmia, però amb la tornada de el trànsit no està havent un canvi en el repartiment modal, és a dir, no hi ha més bicis pels carrers, sobretot en ciutats que no tenien infraestructura ciclista prèvia ".
Coincideix Jesús Freire, de AMBE: "El creixement podria haver estat encara més gran si les autoritats espanyoles haguessin apostat per la bicicleta com a mitjà de transport preferent a l'hora de moure en aquesta crisi sanitària, com sí van fer en altres països amb inversions en infraestructures i un pla nacional ambiciós ". França, per exemple, compta amb un pla aprovat en 2018 dotat amb 350 milions d'euros -al que al gener van sumar altres 100- que pretén que per 2024 el 9% dels trajectes al país es realitzin en bici; la seva capital, París, ha creat més de 160 quilòmetres de carrils bici temporals en l'últim any. Espanya té pendent publicar la seva Estratègia Estatal de la Bicicleta, que es coneixerà pròximament.
Interior de la tienda de bicis Calmera, una de las más grandes de Madrid, este miércoles. KIKE PARA
Toni Amat, director de la revista Tradebike, que analitza el mercat, assenyala que moltes marques es van quedar sense existències l'any passat. "Les empreses programen les seves compres l'any anterior i la majoria s'han quedat sense unitats pels problemes de subministrament amb la Xina", diu. Tot i això, s'han venut més unitats i molt més cares: el sector va moure 2.600 milions, un 40% més que en 2019. Freire ho explica "per l'auge de la bici elèctrica, que té un valor mitjà més elevat, 01:00 major valor afegit ia més ofereix la possibilitat de fer servir la bici a qualsevol persona de qualsevol condició física, en qualsevol orografia i en qualsevol distància, el que obre moltes possibilitats tant per a la mobilitat com per a l'activitat lúdica i esportiva ".
El preu mitjà de la bicicleta a Espanya ha crescut un 21,7% fins a arribar als 865 euros de mitjana, mentre els models elèctrics tenen un preu mitjà de 2.648 euros. A més, diverses comunitats i ajuntaments han donat ajudes als usuaris per comprar bicis elèctriques, el que també ha incentivat el sector. En canvi, no hi ha hagut ajudes per als altres tipus de bicicletes.
Oci i esport sobre dues rodes
L'analista Amat considera que en aquest ressorgir de la bici influeixen també l'oci i l'esport. "Aquest any no es podien practicar esports d'equip, ni anar als gimnasos, de manera que molta gent ha optat per la bicicleta per fer exercici. La massa ciclista a 2020 ha pujat moltíssim, i el 2021 segueix en progressió ", explica. "També hi ha el tema de les vacances, no poder sortir de la província o de la comarca ha significat que moltes persones han optat per sortir a pedalar els caps de setmana", afegeix. Segons les dades de AMBE, la bicicleta de muntanya continua sent la més popular, però l'elèctrica la supera en volum de facturació.
Què falta perquè aquesta explosió es mantingui? Awad respon que la promoció de la bicicleta "necessita de moltes coses, carrils bici, infraestructures protegides, aparcaments segurs ... A Europa fins i tot hi ha tòtems amb eines per arreglar-se la bici i això aquí ni es planteja. Hi ha molt marge de millora ".
Esther Anaya creu que, a més, cal impulsar els sistemes de bicicleta pública urbans. "En els primers mesos de confinament i fins i tot després es van tancar, sense tenir en compte que són una bona manera de captar gent que es vol apropar a la bici sense tenir una pròpia. Es va donar la paradoxa que es van esgotar les bicicletes barates a les botigues, però no es podien fer servir les bicis que estaven en els carrers. Això va ser un gran error. Podien haver ajudat a moure a les persones treballadores essencials ". L'experta apunta que a l'Observatori de la Bicicleta Pública a Espanya, en el qual col·labora, van realitzar un estudi en 2015 que mostra que el 30% de les persones que deixen de fer servir un d'aquests sistemes és perquè es compren una bici, és a dir , que és una gran porta d'accés per a la mobilitat ciclista.
Comparteix a la teva xarxa social preferida: