La DGT aprova 5 de 11 objectius de seguretat viària: alcohol, motoristes o sinistres urbans, problemes per resoldre

La DGT ha complert cinc de 11 indicadors en l'Estratègia de Seguretat Viària 2011-2020, amb dades consolidades de 2018, havent aconseguit minorar problemes com els referits a nens morts en sinistres vials sense sistemes de retenció infantil (SRI), o els conductors joves (entre 18 i 24 anys) morts a les carreteres, entre d'altres.

Així es desprèn de les dades esgrimits pel ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, en el Ple del Consell Superior de Trànsit, Seguretat Vial i Mobilitat Sostenible, que es va celebrar ahir dilluns a la seu de la DGT a Madrid.

El Ple del Consell, que és l'òrgan de consulta i participació que té com a objectiu impulsar i millorar el trànsit, la seguretat viària i la mobilitat sostenible, així com promoure l'acord entre les diferents administracions públiques i entitats que desenvolupen activitats en aquests àmbits, va posar en relleu, entre altres coses, que encara queda molt per millorar en matèria de seguretat viària malgrat una lleugera disminució de les víctimes d'accidents de trànsit.

En concret, Grande-Marlaska va recordar que el 2018 van morir en accident de trànsit 1.806 persones i altres 8.935 van resultar ferides lleus. "Les xifres segueixen sent inacceptablement altes, però es tracta de 24 morts i 611 ferits greus menys que l'any anterior, un descens que pot apuntar a un canvi de tendència", va explicar.

En qualsevol cas, aquests dades ratifiquen el que ja va avançar Pere Navarro, director de la DGT, el passat mes de maig: Trànsit fracassarà en el seu intent de reduir a la meitat per al 2020 el nombre de morts i lesions causades per accidents de trànsit, tal i com demana l'ONU.

Almenys sis problemes encara per resoldre

En aquest sentit, el ministre ha subratllat que, dels 11 indicadors recollits en l'Estratègia de Seguretat Viària 2011-2020, Trànsit suspèn en sis d'ells, d'acord amb les dades recollides el 2018.

En concret, els objectius que exigiran "esforços addicionals per al seu compliment", en paraules de la DGT, són els relacionats amb "els conductors més grans de 64 anys morts, vianants morts, ocupants de turismes morts en vies urbanes, motoristes morts i ferits greus , morts en accidents in itinere (anant al lloc de treball), i els positius en controls d'alcohol.

El Ministeri de l'Interior ha mostrat especial preocupació per "el col·lectiu de vulnerables, vianants, ciclistes i motoristes, ja que suposen el 48% del total de morts i la tendència segueix en augment, per tant, al Ministeri de l'Interior li correspon protegir els més febles i en ells s'han de concentrar els majors esforços ", ha detallat.

Per contra, els cinc indicadors que Trànsit considera que "ja estan aconseguits" són els referits a ferits greus, nens morts sense sistemes de retenció infantil (SRI), conductors de 18-24 anys morts i ferits greus en cap de setmana, morts en sortides de via a la carretera convencional, i taxa de ciclistes morts per milió d'habitants.

Mesures en marxa

Trànsit porta temps treballant en diverses mesures orientades a tractar d'eradicar els factors que llasten l'objectiu zero morts a la carretera, i en el Ple es van esbossar quins són i com és la situació legislativa en què es troben.

Pere Navarro ja va recalcar l'any passat la necessitat, al seu entendre, de reformar el carnet per punts després de dotze anys en vigor, una mesura que actualment continua sent un avantprojecte de llei, de la mateixa manera que l'enduriment de les sancions per l'ús del mòbil al volant, que passaran de penalitzar amb 4 o 6 punts en lloc dels tres actuals.

Així mateix, la DGT advoca per una modificació del Reglament general de conductors, on s'ha proposat incloure l'obligació de rebre vuit hores de formació presencial obligatòria de classes teòriques de conscienciació i sensibilització en seguretat viària, centrades en valors, principis, actituds i comportaments segurs al volant.

Trànsit justifica aquesta iniciativa al·legant en el seu comunicat que en l'accidentalitat incideixen de forma molt evident les actituds desenvolupades durant la conducció, de manera que el considera una via adequada per dissipar el problema.

Igualment, està en tràmit l'ordre ministerial de cursos de conducció segura en motocicleta, en la qual es regularà el contingut, requisits i durada mínima d'aquests cursos i la realització comportarà la bonificació de punts en el permís de conduir; el Reial Decret de mesures urbanes de trànsit, on s'inclou la reducció de la velocitat a les ciutats a 30 km / h en vies d'un carril per sentit; o el Reial Decret dels serveis d'auxili en vies públiques, on es definirà què és el servei d'auxili en vies públiques.

Així mateix, s'han de descriure les característiques tècniques del senyal V16, un dispositiu lumínic destinat a senyalitzar accidents, avaries i emergències a la via pública que el gener del 2024 substituirà el covia pública que al gener de 2024 substituirà el convencional triangle.

Totes aquestes modificacions normatives estan ja redactades i enviades al Ministeri de l'Interior per a la seva tramitació. Previsiblement, es recolliran en l'Estratègia de Seguretat Viària 2021-2030 que Grande-Marlaska ha encarregat a la DGT amb l'objectiu global de reduir en un 50% el nombre de morts i de ferits greus per a tots els països de la Unió Europea.

Normes per a patinets i més seguretat per a motos

També hi haurà modificacions enfocades als vehicles de dues rodes. D'una banda, el Ministeri de l'Interior ha encarregat oficialment l'elaboració de la regulació dels vehicles de mobilitat personal (els famosos patinets), de manera que es defineixin unes línies generals com la velocitat a la qual poden circular, per on no poden transitar , o característiques tècniques dels diferents aparells en circulació.

Així mateix, s'ha donat a conèixer el Pla de mesures especials per a la seguretat viària de motocicletes i ciclomotors 2019-2020, estructurat en 6 àrees, 11 programes i 17 mesures, entre les destaquen la implantació de formació teòrica obligatòria, la regulació de cursos de conducció segura, l'obligatorietat dels guants en vies interurbanes i la promoció del coixí de seguretat de motoristes.

De la mateixa manera, s'ha presentat l'Estratègia estatal de la bicicleta, dirigida a fomentar l'ús de la mateixa a través de 27 instruments i més de 100 accions plantejades.

Per úlitmo, el Ministeri ha presentat l'informe d'activitats rellevants durant els anys 2018 i 2019, entre els quals destaca la posada en marxa de la Plataforma DGT 3.0; la reducció del límit de velocitat a les carreteres convencionals a 90 km / h; la celebració de la Trobada de ciutats, del Fòrum de ciutats i de l'Observatori Iberoamericà de seguretat viària.