LA BICICLETA, UN VEHICLE EN AUGE

Fins fa uns anys, l’ús de les bicicletes es limitava, principalment, a activitats de lleure i esportives. Tot i així, en els darrers temps, aquest mitjà de transport ha anat guanyant terreny a les vies catalanes i en els hàbits de molts ciutadans. Paral·lelament, s’ha incrementat la xarxa de carrils bici i també s’ha posat damunt la taula la necessitat d’aplicar una normativa que garanteixi la viabilitat d’aquest mitjà i la seguretat de tots els usuaris de la via.
 

Els ciclistes són un dels col·lectius més vulnerables perquè disposen de menys protecció i l’estructura de la bicicleta és altament deformable. És per això que la normativa estableix quines són les zones per les quals han de circular. Els ciclistes han de circular pel carril bici sempre que sigui possible o, si no, per la calçada. En circulació urbana, cada ajuntament determina l’ús de les voreres segons el que disposi l’ordenança municipal corresponent. A Barcelona, per exemple, només poden circular per la vorera quan no sigui possible fer-ho per la calçada o aquesta no ofereixi prou seguretat, i quan vianants i ciclistes comparteixen espai, els usuaris de les bicis no poden superar els 10 km/h, han de respectar la preferència de pas de vianants i han d’abstenir-se de fer ziga-zagues.
 

Una altra qüestió a tenir en compte és que els usuaris de bicicletes han de respectar la taxa d’alcoholèmia, que és la mateixa que els vehicles amb motor. Per això, el màxim permès és de 0,25 mil·ligrams d’alcohol en aire aspirat.
 

El casc, un element de protecció fonamental
 

Tots els conductors i ocupants de bicicleta han d’utilitzar per obligació el casc en vies interurbanes, menys quan existeixin condicions extremes de calor, hi hagi raons mèdiques o en rampes ascendents perllongades. I és que el casc ens protegeix els centres vitals nerviosos i redueix les possibles lesions en cas d’accident. De fet, segons un estudi de l’Hospital de Sant Pau, els ciclistes que no duen casc tenen un 28% més de possibilitats de patir traumatisme cranioencefàlic.
 

La importància del casc recau en el fet que el 38% de les lesions que pateixen els ciclistes se centren en el cap, la cara o el coll. Les lesions de cames suposen el 28% d’accidents i les de braços, el 17%. Aquestes xifres demostren que, si bé el casc resulta vital en un accident de bici, també hi ha altres parts del cos que cal protegir. Per això, en l’actualitat existeixen diferents elements que els ciclistes han de valorar per preservar la seva seguretat, com elements reflectors, robes anticaiguda o proteccions de colzes i genolls.
 

Cada cop hi ha més menors que són transportats per majors d’edat en bicicleta. En aquesta qüestió, la normativa estableix que és obligatori que els menors de fins a set anys vagin cordats de forma correcta en una cadira homologada i utilitzin també un casc homologat. A més, tots els menors de 16 anys han d’utilitzar sempre el casc. Superada aquesta edat, la normativa canvia, perquè només s’exigeix l’ús d’aquest element per vies interurbanes.
 

Però quins són els entorns on es produeixen més accidents amb ciclistes? Les zones urbanes presenten un elevant índex de lesivitat però, en canvi, el nivell de mortalitat es redueix. Això es deu, en part, a la velocitat dels vehicles motoritzats, que a la ciutat sol ser molt menor que a la carretera. A més, la irrupció dels carrils bici fa que la circulació sigui més ordenada. Tot i això, en zones urbanes els accidents més freqüents són similars als atropellaments, quan s’intercepten les trajectòries dels ciclistes i motociclistes. Aquests accidents es produeixen, majoritàriament, per falta d’atenció. Per tant, resulta vital anunciar els canvis de recorregut a  través de senyals, així com assegurar-nos de veure i ser vistos, especialment durant la nit. Quan hi ha poca llum, a l’interior de túnels i en condicions meteorològiques adverses és obligatori portar enllumenat davanter i posterior així com catadiòptric posterior. Els elements reflectors o els catadiòptics són una bona opció per millorar la visibilitat. De fet, quan és obligatori l’ús d’enllumenat, els ciclistes han de portar, a més, una peça reflectant per tal que puguin ser visibles a 150 metres, si circulen per via interurbana.

INFOTRANSIT