La bici va como una moto

Els desplaçaments ciclistes han crescut un 30,8% en tres anys i ja suposen el 2,1% del total

La xarxa de carrils ciclables ha augmentat un 50% des del 2014, fins als 172 quilòmetres

La bicicleta menja a part en el panorama de la mobilitat diària de Barcelona. En només tres anys, entre el 2013 i el 2016, el nombre de desplaçaments a pedals ha augmentat més del 30%, i ja suposen prop del 2,1% del total. El pla de mobilitat urbana vigent preveu que el 2018 aquest percentatge sigui del 2,5%. Molt malament haurien d'anar les coses perquè no s'arribi a aquesta marca, o fins i tot es superi. Serà l'únic registre que es complirà de tots els previstos en aquest saberut document que marca les pautes sobre el repartiment i usos de la via pública.

La impotència de Barcelona davant del cotxe

Els números de la bici eren impensables a principis de dècada, quan ni tan sols es mesuraven els ciclistes sinó que s'explicaven juntament amb els vianants. El 2012 és la primera referència. Llavors, la bicicleta suposava el 1,6% del total, amb 124.333 moviments diaris. A la fi del 2016 es va arribar als 165.499, un creixement del 33%. Pot ser que la crisi, en un inici, tingués una mica de culpa. Totes aquestes persones que per intentar estalviar uns euros, van apostar per pedalar en lloc d'agafar el bus o el metro. Van haver de ser molt pocs o cap els que van canviar el cotxe per la bici. En aquest cas, el pas intermedi sol ser el transport públic, per ja després, per què no provar-ho, el ciclisme urbà.

creixement exponencial

Però la clau de l'èxit ha estat sens dubte el creixement de la xarxa ciclista. Aquesta ha estat una de les majors apostes del govern d'Ada Colau, que ha trobat en la mobilitat un bon filó en el qual donar curs al seu programa electoral. El novembre del 2015, la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, avançava la voluntat municipal que Barcelona arribés a la xifra de 308 quilòmetres de vies ciclables. Es partia de 116, així que hi havia molta feina per fer. Segons xifres facilitades pel consistori, la ciutat disposa ja de 172 quilòmetres de carril bici (altres 21 estan en construcció), fet que suposa un increment respecte del 2014 del 48,3%, i del 77,3% si s'agafen com a referència els 97 quilòmetres del 2012.

Històricament han existit quatre les raons per no apostar per la bici. Primer està la mandra i la negació, i aquí no hi ha res a fer. Segon, els robatoris. Tothom té un familiar o amic íntim al que li han pispat la bici. Tercer, la manca de connexions mar-muntanya, el que obligava els més valents a baixar per carrers com Balmes o Muntaner. I quart i més important, la seguretat. Els ciclistes sempre han reclamat carrils bici segregats amb gomes de cautxú. Amplis. I és el que s'està fent. Qüestió d'oferta i demanda: a més corredors ciclistes, més barcelonins s'atreveixen a pedalar. O a tirar mà dels vehicles de mobilitat personal (patinets, plataformes elèctriques ...), cada vegada més habituals al carril bici.

Les xifres també demostren un pes cada vegada inferior del Bicing respecte del total de desplaçaments ciclistes. El 2012 suposaven el 39,6%. Al 2016 ja havia baixat fins al 26,5%. La bici pública, amb la qual tot va començar a canviar, també creix, però ho fa molt més la particular. Tots aquells que ja s'han convençut.

EL PERIODICO