“Sé que tinc uns ulls que m’observen i m’analitzen quan condueixo. El fet de saber que ell m’està analitzant em fa ser més conscient, ell sempre està molt atent…”. Els ulls desperts i curiosos que examinen l’Anna Castellví són els del seu fill de set anys, en Màrius. Tots dos formen part d’una de les vuit famílies anònimes que apareixen a la darrera campanya de conscienciació viària del Servei Català de Trànsit (SCT) i que té com a eix central conèixer l’opinió dels fills sobre com condueixen els seus progenitors.
La nova acció comunicativa de l’SCT parteix de dues preguntes que es plantegen als pares i mares conductors: “Quan condueixes fas imprudències?” i “Sempre respectes les normes?”. Totes les respostes van en la mateixa direcció ja que els adults afirmen que no adopten comportaments inadequats o imprudents quan es posen al volant. Del lema de la campanya, “Els nens sempre ens diuen la veritat. Al volant, no te la juguis”, ja es pot intuir que els menuts que hi participen no opinaran el mateix que els seus pares. Superar la velocitat permesa, insultar els altres conductors o manipular el mòbil mentre condueixen són algunes de les actituds que els nens observen al volant per part dels seus respectius pares i mares, tot i que aquests ho neguin o no en siguin conscients.
“Participar en aquesta campanya m’ha fet ser més conscient del meu comportament al cotxe”, comenta l’Anna Castellví, a qui l’ha sorprès que en Màrius digui que algunes vegades utilitza el mòbil a l’hora de conduir. “Jo crec que mai l’he mirat, porto el mans lliures i només el manipulo per posar per exemple l’Spotify, quan vaig de copilot i condueix el meu marit. Conscientment no faig imprudències”, assegura. Segons la seva mare, en Màrius coneix les normes bàsiques de trànsit com els senyals i els límits de velocitat, i tampoc li passa per alt que sempre ha d’anar correctament subjecte a la cadireta: “No m’heu cordat, eeeh?”, explica a càmera reproduint amb naturalitat i amb els ulls oberts com plats un retret que un cop va fer als seus pares. La seva mare, però, puntualitza que només s’han oblidat una vegada de cordar-lo i que el descuit “va ser en un pàrquing”, matisa, sobtada de què el petit se’n recordi d’aquella situació.
“Sí, sí, jo sí”, responen en l’espot i quasi alhora el Josep i la Maite davant la pregunta de si sempre respecten les normes quan condueixen; una afirmació amb la qual discrepen les seves dues filles. Es diuen Emma i Mar, tenen 14 i 9 anys, respectivament, i dels seus pares revelen que algun cop perden la paciència perquè no poden avançar, que de vegades perceben que corren més del compte o que diuen paraulotes als altres conductors quan perden els nervis. “En general vam dir la veritat (a la campanya): no acostumem a fer imprudències, tot i que hi ha dies que t’aixeques amb mal peu, tot et surt malament i vas més nerviosa…”, explica la Maite, qui de les seves filles diu que “al cotxe t’estan controlant constantment”. Aquests pares admeten que se senten identificats amb el que les nenes expliquen dels seus comportaments al volant. “Diuen la veritat… descriuen bastant bé com conduïm”, confessen entre riures.
Les dues germanes sempre miren amb lupa des dels seients de darrere del cotxe els seus pares conductors i “ara, fins i tot estan més pendents que abans de gravar l’espot. Aquesta campanya les ha marcat molt”, reconeixen amb satisfacció els progenitors. “No pots agafar el mòbil, jo te’l miro” o “papa, no pots passar de 80 km/h” són alguns dels advertiments de l’Emma i la Mar a la seva mare i al seu pare quan van amb ells en cotxe i que reflecteixen el grau de conscienciació que tenen vers la seguretat viària.
“Qui et digui que mai comet cap imprudència al volant és mentida”, sosté amb resignació el pare de les dues petites després de comprovar les crítiques que li han fet sobre la seva manera de conduir. Mentides o mitges mentides dels pares i grans veritats dels seus fills es posen sobre la taula en aquesta nova campanya amb què volem fer reflexionar sobre comportaments de risc que els adults mostren habitualment mentre condueixen i als quals potser no donen prou importància.
I tu, què en penses? Et consideres un bon conductor? Els teus fills segur que et diuen la veritat!