Génere i conducció

La polèmica sobre les diferències entre el sexe masculí i el femení ha estat sempre motiu de debat, i al marge de l’eterna discussió sobre qui és més intel·ligent, qui condueix millor... i qui és superior a qui, s’han obert diverses línies d’estudi sobre l’origen i les causes d’aquestes diferències.

Si hi ha dissemblances importants entre les estructures cerebrals masculina i femenina, i poden traduir-se en divergències de pensament i de conducta, és evident que també tindran un reflex en la interacció amb l’entorn i amb la forma de conduir.

L’orientació a l’espai segons el gènere

Una de les diferències significatives se centraria en la manera de percebre l’entorn; les estructures cerebrals masculina i femenina podrien tenir diferents estratègies de percepció i d’orientació a l’espai, que influirien en els seus estils de conduir.

Els estudis tendeixen a coincidir que els homes presenten amb més freqüència un estil de percepcióindependent de camp, és a dir, captarien l’entorn de forma analítica i activa, fet que facilita la identificació dels estímuls rellevants del trànsit i la selecció de la informació clau davant d’una situació de perill. Els independents de camp són persones que presenten habilitat per orientar-se i tenen recursos interns per preveure la conducta dels altres conductors, però també assumeixen més nivells de risc.

El patró femení mostra amb freqüència trets més propers a la dependència de camp. Les dones perceben la informació de l’entorn de forma relativament global, captant el tot per sobre de les parts. Es guien per dades externes i busquen punts de referència per orientar-se.

Quin paper té el vehicle per als homes?

D’altra banda, alguns investigadors atribueixen al sexe masculí una possible identificació amb el seu vehicle, com a símbol del propi territori on podria abocar els seus instints territorials de defensa i protecció, o fins i tot reforçar la seva imatge i reafirmar les pròpies capacitats.

Des d'aquest punt de vista s'explica la conducta suposadament més agressiva dels homes i se’ls atribueixen actituds més competitives en la conducció, i estan disposats a assumir riscos més grans que es tradueixen en velocitats més altes i actituds més temeràries.

Tendències atribuides al perfil masculí:

-          Independència de camp

-          Capacitat espacial dins del trànsit que facilita la previsió de les situacions de conflicte

-          Autoconfiança

-          Control de l’ansietat

-          Agressivitat

-          Competitivitat

-          Individualisme

     -          Assumpció de riscos i velocitats més altes

El patró femení es correspon amb un perfil més cautelós i prudent, però més emotiu i per tant més hàbil en les seves decisions. Mostra baixa agressivitat en la conducció, té poc afany competitiu i evita les situacions arriscades per allunyar-se del perill. 

Tendències atribuides al perfil femení:

-          Dependència de camp

-          Supeditació a l’entorn per prendre decisions

-          Impaciència i emotivitat

-          Dubte

-          Baixa agressivitat

-          Poc afany competitiu

-          Prudència i evitació de situacions de risc

-          Concepció del vehicle com un mitjà per moure’s

Mônica Roche, Tècnica en seguretat viària del Servei Català de Trànsit

Infotrànsit
Més informació aquí