Furgonetes a correcuita

Comprar per internet un televisor, peix fresc o un paraigua plegable està a l’ordre del dia. Avui, pràcticament qualsevol producte és al nostre abast només amb un clic. El cert, però, és que tots els ‘clics’ sumats esdevenen una demanda gegantina des del punt de vista logístic, en què el transport del producte fins al domicili és el darrer pas d’un negoci dominat per la competitivitat i la immediatesa.

Al bell mig d’aquesta voràgine de consum digital es troben les furgonetes, un vehicle que, per les seves característiques i dimensions, resulta ideal per repartir molts paquets de poc volum a múltiples destinacions. En el terreny de la seguretat viària, això es tradueix en un alt nombre de conductors de furgoneta que assumeixen riscs a la carretera per repartir-ho tot a temps. L’any passat, tot i la davallada general de la mobilitat arran de les restriccions establertes per frenar la transmissió de la COVID-19,les víctimes mortals en furgoneta van augmentar a 12, davant de les 9 del 2019.

A més a més, cal sumar-hi que el parc mòbil s’ha incrementat enormement en els darrers anys: el 2019 es van matricular a l’Estat espanyol un total de 124.023 furgonetes, mentre que el 2012 van ser 54.700. En 10 anys es podria arribar a triplicar el nombre de vehicles matriculats. Actualment, les furgonetes són la tercera tipologia de vehicle més venut, darrere dels turismes i les motos.

Mobilitat essencial

“Malgrat les restriccions, moltes furgonetes han hagut de seguir repartint productes i béns essencials: han esdevingut mobilitat obligada. I amb l’auge de la venda per internet, ho seguiran sent”, explica Jordi Batista, inspector sotscap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra. Com a mitjà de transport, les furgonetes es diferencien dels camions en el fet que poden circular a més velocitat, o que el permís B permet conduir una furgoneta (fins a 3.500 kg). “No obstant, no és el mateix portar un turisme que portar una furgoneta”, avisa l’inspector Batista. “Hi ha diferències notables en les dimensions (centre de gravetat més elevat), en la visibilitat (absència de retrovisor) o en el límit de velocitat (de 90 o 80 km/h, segons la via)”, adverteix. Alhora, Batista també posa de manifest que actualment hi ha un buit en la normativa i que aquesta no té en compte les especificitats d’aquests vehicles: “Una furgoneta no és un vehicle de transport convencional; no disposa de tacògraf, com els camions, i això comporta no poder limitar les hores de conducció, amb el risc que això suposa”, remarca.

Reduir la sinistralitat

Tal com explica l’inspector Batista, la millora de la sinistralitat i de la seguretat de les furgonetes es fonamenta en una triple estratègia:

• potenciar les eines de control i de denúncia,
• promoure la formació viària a les empreses, i
• fomentar la conscienciació dels conductors.

Pel que fa a l’educació per a la mobilitat segura, el sotscap de la Divisió de Trànsit assegura que “a banda dels centres educatius, s’està implementant també als sectors empresarials en què l’activitat principal és el transport”. “A més a més, es preveureforçar la vigilància d’aquests vehicles en les campanyes de control de velocitat i de control de pes que fem al llarg de l’any”, afegeix.

L’increment de la venda per internet ha disparat la competitivitat entre les empreses i això pot comportar un augment de les distraccions i de la velocitat a les carreteres. “Ens trobem amb conductors que han de cobrir moltes rutes i destins que no coneixen, amb el risc afegit de manipular el mòbil mentre condueixen, sumat a la pressió dels temps d’entrega”, adverteix l’inspector.

Finalment, l’elevat moviment de compres per internet està generant en paral·lel certsperjudicis laborals que s’estan traslladant a la carretera. Arribats a aquest punt, s’imposa una reflexió per part de tots els agents implicats: des de l’usuari que ho compra tot per internet, passant per l’empresa que distribueix i organitza les entregues, fins al conductor que es troba al volant de la furgoneta.

INFOTRANSIT