Fer-se gran en la mobilitat: decàleg de consells viaris segurs

Moure’s, transitar, caminar, conduir… són accions que formen part del dia a dia de la gent gran, i ha de ser així en un col·lectiu de la població veterà que cada vegada és més nombrós i actiu, però també cal tenir en compte que l’envelliment sovint ve acompanyat d’una vulnerabilitat més gran als carrers i carreteres.

Des del Servei Català de Trànsit, per acompanyar aquest procés de fer-se gran en la mobilitat, coordinem juntament amb els Mossos d’Esquadra xerrades específiques de seguretat viària  i editem materials com el de Grans vianants o elFes-te veure. A més, aprofitem cada edició del Fira Gran, com la d’enguany, per ser-hi i difondre consells viaris segurs.

En l’estand del Departament d’Interior a la Fira Gran de l’Hospitalet de Llobregat aquest mes d’abril vam impartir xerrades adreçades a les persones de la tercera edat de com s’han d’autoprotegir en la mobilitat i el trànsit per evitar patir accidents.

També s’hi va reflexionar sobre la idea que el dret a la conducció no té límits d’edat. De fet, més de la meitat dels conductors continuen conduint després dels 75 anys, si bé cal tenir en compte la garantia de seguretat i el coneixement de les capacitats i limitacions de cadascú. Així mateix, es va posar sobre la taula que qualsevol activitat està lligada a un cert risc i  que, malgrat que l’envelliment sigui actiu, poden aparèixer canvis físics i cognitius que fan aflorar la fragilitat en la mobilitat i cal ser-ne conscient.

En aquest sentit, es va destacar que l’envelliment pot causar una manca de reflexos i pèrdua d’algunes aptituds per reaccionar davant imprevistos a l’espai viari, tant com a conductors com si som vianants, i es va traslladar aquest decàleg de consells viaris segurs per a la gent gran:  

1. Com a conductors, cal evitar conduir de nit, en hores punta o quan fa mal temps i es recomana evitar la conducció si es tenen problemes de concentració o una visió defectuosa.
2. També com a conductors cal procurar fer recorreguts coneguts i intentar viatjar acompanyats.
3. En zona urbana i com a vianants, cal vigilar sobretot a les interseccions i travesseres per la confluència d’actors, que sempre perjudica el col·lectiu més vulnerable.
4. En la mobilitat dins dels pobles i ciutats, s’ha de creuar la calçada pels espais senyalitzats o regulats per semàfors o agents; si no hi ha cap espai regulat, cal utilitzar l’espai més visible i mai entre vehicles.
5. Anant a peu, cal evitar els espais compartits amb ciclistes o vehicles de mobilitat personal perquè un mal ús per part d’aquests no comprometi la seguretat del col·lectiu més vulnerable.
6. No és recomanable caminar per zones d’obres o espais deteriorats.
7. En tant que vianants de risc vulnerable elevat, s’ha de circular pel centre de la vorera, ni molt enganxats a la calçada per evitar atropellaments ni molt propers a les façanes.
8. Cal tenir molt en compte els riscos elevats d’una distracció: cal concentrar-se en els moviments dels altres usuaris per preveure una reacció a temps i no consultar el telèfon mòbil mentre circulem.
9. Es considera obligatori portar una peça de roba reflectora, sobretot quan sortim o anem sols o en condicions climatològiques adverses.
10. Cal tenir en compte els efectes de l’increment del consum de medicaments que poden repercutir en la seguretat viària (somnolència, disminució del nivell d’alerta, alteracions de la vista i l’audició, vertígens i tremolors, etc.).