Durant els últims anys la indústria de la moto ha hagut d'afrontar un desenvolupament tecnològic sense precedents en el sector. La pressió global a nivell europeu per part de les administracions al voltant de l'impacte mediambiental de la motocicleta (i en general de tots els mitjans de transport) ha derivat en una implantació progressiva de les etapes Euro, on els fabricants han hagut de implementar des de la introducció de l'etapa Euro 1 el 1999 avenços tecnològics significatius per complir les condicions d'homologació, aconseguint èxits com una reducció aproximada del 95% en emissions contaminants.
Aquests avenços en matèria mediambiental, combinant-se amb els requisits de seguretat en homologació introduïts en els últims anys -obligatoriedad de sistema de frenada avançat ABS / CBS, encesa automàtica de llums, catadiòptrics laterals, doble homologació A2 / A3, etc.- fan que les motocicletes presents en el mercat actual (Euro 4) siguin més eficients i molt més segures, però al seu torn més complexes tecnològicament respecte a les seves antecessores. Tot aquest desenvolupament tecnològic ha suposat una carrera de fons per a la indústria, que segueix evolucionant a un ritme accelerat. Actualment, el sector afronta la futura etapa Euro 5 que entrarà en vigor de manera esglaonada a partir 2020 i influirà en tres aspectes fonamentals: reducció dels límits d'emissions, implantació obligatòria del sistema de diagnòstic a bord OBD II i condicions més estrictes en relació al so.
En l'àmbit de les emissions, la normativa planteja una reducció dels límits d'homologació del 12% en monòxid de carboni CO i el 38% en el conjunt d'hidrocarburs i òxids de nitrogen (HC + NOx) respecte a l'actual etapa Euro 4 . Encara que a priori les xifres poden semblar moderades, la realitat és que el salt d'Euro 3 a Euro 4 ja va resultar complicat a nivell tècnic per als fabricants, de manera que l'etapa Euro 5 llança una incògnita sobre com pot afrontar aquest repte la indústria , i com repercutirà aquest cost de desenvolupament sobre el mercat.
D'altra banda, l'etapa Euro 5 suposarà la implantació obligatòria del sistema OBD II (sistema de diagnòstic a bord) per a la major part de vehicles de categoria L. Aquest sistema haurà de monitoritzar tots els components de control d'emissions presents en les motocicletes, detectant i notificant errors concrets que donin lloc a sobrepassar els llindars d'emissions establerts. Això amb l'objectiu de garantir el correcte funcionament dels sistemes anticontaminants al llarg de tota la vida útil del vehicle.
El tercer aspecte que es veurà influenciat per la futura Etapa Euro 5 és el so. La Comissió Europea va encarregar el 2016 un estudi dut a terme per un consorci de consultores independents, els que van proposar una reducció dels límits de so en homologació de motocicletes entre -2dB i -7dB. Davant d'aquesta situació, la indústria defensa que una aplicació tan dràstica comportaria un enorme impacte tant per als fabricants de vehicles, com per a la indústria auxiliar de components i aftermarket. Per fer-nos a la idea, en molts models de motocicleta actuals seria impossible la reducció dels límits sonors modificant exclusivament el sistema d'escapament, sent necessari desenvolupar nous conjunts de propulsió, amb sistemes de transmissió i embragatges més silenciosos que obligarien a canviar el disseny general de les motocicletes. D'aquesta manera, des dels diferents agents del sector, reclamem que les administracions defineixin un marc regulador clar amb la suficient antelació perquè els fabricants de vehicles i components puguin planificar i adaptar el seu desenvolupament.
El sector de la moto està compromès a continuar invertint en R + D + i per tendir a una mobilitat més segura, sostenible i respectuosa amb el medi ambient, però s'ha de garantir una aplicació tècnicament viable d'aquestes mesures. Així mateix, no serà fructífer tot el desenvolupament al voltant de les futures homologacions de motocicletes si les administracions no promouen accions de forma global per a tot el sector del transport que propiciïn el reconeixement de la motocicleta com un dels factors per donar la solució a la necessitat d'una mobilitat sostenible. I és que, d'altra banda, tot aquest esforç de la indústria per reduir les emissions dels seus vehicles i augmentar la seva seguretat no es traduirà en benefici social si no es produeix la necessària renovació del parc de motos que, a casa nostra, compta amb una edat mitjana de 15,6 anys.
ANESDOR