Elles, pioneres al volant

Dones que van ser protagonistes anònimes i emancipades a la seva època i que es van incorporar simultàniament als homes al món de l’automòbil. Elles també van agafar el volant i van contribuir a la història de l’automoció. Però, com sempre, són les grans oblidades i menyspreades de la història en un món on el patriarcat dominava i domina totes les esferes. Els intermitents, els eixugaparabrises, els retrovisors, els cinturons retràctils, les pastilles i els llums de fre són alguns dels invents realitzats per les senyores de l’època.

Les primeres dones conductores van ser dones adinerades o actrius de cinema que van emprendre aventures conduint els seus propis vehicles. En el cas d’una de les grans estrelles cinematogràfiques de principis de segle, Florence Lawrence, a banda de lluir el seu nou artefacte va inventar el canvi de direcció i de frenada, precursors dels actuals intermitents i llums de fre. O la també actriu, Anita King, que el 1915, amb el suport de la Paramount, va recórrer els EUA de costa a costa.

Les dones també van ser grans aventureres i és a principis del segle XX, entre el 1900 i el 1930, quan van fer llargs trajectes i, fins i tot, van recórrer el món damunt d’aquestes primeres andròmines. El 1909, Harriet White Fisher es va atrevir a agafar el volant del seu Locomobile de 40 cavalls i va visitar els Estats Units, Anglaterra, Itàlia, Egipte, l’Índia i el Japó. A Espanya, Piedad Alvárez es va convertir en la primera dona taxista el 1932. I, ja posades, també van competir en carreres automobilístiques mundials, com va ser el cas de Camille du Gast a França.

Però lluny d’anar de ‘paquets’ es van pujar al món de l’automòbil des del primer moment. Com escriu Emilia Pardo Bazán en un article del 1897, “és una de les millors conquestes de la civilització” també per a les dames de l’època, ja que les alliberava d’haver de viatjar sempre amb “lacais i palafreners”.

Als anys 50, al pur estil de la sèrie “Mad Men”, General Motors va crear un grup precursor de disseny industrial format per dones i que va marcar un avenç tant en el disseny d’interiors dels vehicles, com en matèria de seguretat. Els deien les “damisel·les del disseny” i van modernitzar l’estil, però van afegir també nous elements, com per exemple els cinturons retràctils o els indicatius de porta oberta. A banda, les dones van ser un reclam publicitari típic de l’època: és el cas del pòster de “Rosie the Riveter”, que va ser una de les peces de propaganda més recordada de l’època. El govern nord-americà va crear aquests pòsters publicitaris amb la intenció d’encoratjar les dones a treballar en llocs on tradicionalment ho feia l’altre sexe. 

Aventureres, conductores, dones a la segona Guerra Mundial, però també inventores, com són la pilot britànica Dorothy Levitt, que va patentar el primer eixugaparabrises; la doctora June McCarroll, a qui se li atribueix la idea de pintar les línies de separació a la calçada per prevenir accidents; Magaret Wilcox, que va inventar el sistema de calefacció per millorar la comoditat a l’hivern i Mary Anderson, que passarà a la història per patentar el 1903 als EUA el primer eixugaparabrises.

Pioneres al volant en totes les seves facetes en un segle XX on el món està a les mans dels homes que van destacar pel seu enginy i el seu esperit aventurer i que van aportar al món de l’automoció la versatilitat del punt de vista femení.

* Casa Seat va exposar l’octubre passat “Pioneres”, un homenatge a les dones que han fet història en el sector de l’automòbil i que són poc conegudes. Material d’on s’ha extret la informació i algunes fotos per elaborar aquest article.