El Servei Català de Trànsit aposta per "repensar les polítiques de seguretat viària per aconseguir una mobilitat amb zero víctimes"

La directora del SCT, Eugènia Domènech, així ho ha destacat al VII Congrés Internacional sobre Polítiques Europees de Trànsit, que s'allargarà fins aquest divendres

La directora del Servei Català de Trànsit (SCT), Eugenia Doménech, ha obert aquest matí el VII Congrés Internacional sobre Polítiques Europees de Trànsit, que s’ha celebrat avui dijous i continua demà divendres al World Trade Center de Barcelona. El simposi, organitzat pel Servei Català de Trànsit (SCT), aplega experts de diversos països europeus i enguany se centra en la lluita contra la inseguretat viària.

Durant la seva intervenció, Eugenia Doménech ha destacat que aquest congrés és un punt de trobada “per continuar repensant les polítiques de seguretat viària que s’han d’aplicar per aconseguir una mobilitat amb zero víctimes” així com per“avançar cap a una mobilitat més segura, sostenible i saludable”.

Doménech ha explicat que durant el simposi es vol destacar sobretot els principals eixos de la seguretat viària, com l’educació i la formació, els col·lectius vulnerables, la relació entre tecnologia, prevenció i mesures de control, salut pública i mobilitat, així com la persona i les conseqüències dels accidents de trànsit. També ha remarcat que “encara hi ha massa víctimes mortals i famílies afectades i per  aquest motiu el congrés s’ha iniciat amb una taula rodona sobre el paper de la societat civil en la mobilitat segura, destacant el paper de les víctimes i les associacions de víctimes”.

La directora de l’SCT ha dit que aquest any 2016 estem reduint les víctimes mortals i els ferits greus a la xarxa viària interurbana de Catalunya, a pesar que en només dos sinistres (Freginals i Pont de Molins) hi va haver 20 víctimes mortals i 24 ferits greus. Doménech també ha destacat que, a data d’avui, “hem assolit una reducció del 39% de les víctimes mortals en relació a l’any 2010”. A més ha concretat que actualment el 30% dels sinistres amb víctimes a les carreteres catalanes són conseqüència de distraccions sobretot associades a l’ús dels mòbils i que una de cada quatre víctimes mortals són motoristes. També ha especificat que el 36% de les víctimes són en desplaçaments relacionats amb la feina.

En aquest sentit, Doménech ha posat de manifest que “a Europa tenim un problema amb les distraccions en la conducció i no acabem d’aconseguir que els conductors siguin conscient dels perills de l’ús dels telèfons mòbils mentre es condueix”. Així mateix ha destacat que en el 49% dels conductors morts el 2015 es va detectar presència d’alcohol, drogues o psicofàrmacs.

D’altra banda, en la seva intervenció, Doménech ha manifestat que “davant els accidents de trànsit no ens podem rendir perquè són fets evitables. No podem acceptar la quotidianitat dels accidents, ni la societat, ni les administracions” i ha posat en relleu que per assolir l’objectiu de zero víctimes mortals d’accidents de trànsit “hem de continuar treballant, encara hem de fer molt més”.

La directora de l’SCT també ha advertit que estem en un moment clau que “requereix convenciment i en el qual és imprescindible una clara conscienciació” i ha posat èmfasi en el fet que “hi ha un compromís per tenir una mobilitat sense víctimes, que és l’autèntic sentit del que fem”.

1)    El rol de la societat civil per a la mobilitat segura 

En la primera taula del simposi, on s’ha analitzat quin ha de ser el rol de la societat civil per a la mobilitat segura, les diferents associacions de víctimes han posat damunt la taula quines són les seves sensibilitats i el seu objectiu comú de treballar perquè no es produeixin accidents de trànsit, però també per millorar de manera transversal la situació de les víctimes i els seus familiars després d’un sinistre viari.

El president de la Federació Europea de Víctimes de Trànsit, Jeannot Mersch, ha manifestat que els accidents de trànsit són un problema fonamental de salut pública i ha posat de relleu que la investigació d’accidents és crucial per a conèixer amb exactitud les circumstàncies i poder evitar-ne en el futur. També ha subratllat que el nostre horitzó és la visió zero tant pel que fa al nombre de morts com de ferits greus en el context d’una mobilitat més segura, activa i saludable.

De la seva banda, Yolanda Doménech, directora de P(A)T, ha dit que cal donar visibilitat a les víctimes i ha reflexionat sobre la realitat que tots podem patir un accident de trànsit i que hem de ser agents de canvi. En aquest sentit, ha demanat millores en els diferents aspectes jurídics, socials, psicològics i assistencials en el post accident i ha reivindicat una revisió de les condicions dels  infractors reincidents.

També la directora de P(A)T ha recordat que el permís de conduir és un permís i no pas un dret i com a tal el conductor ha de demostrar que té les capacitats i habilitats necessàries per conduir un vehicle per no posar en risc la seguretat viària. Ha acabat la seva intervenció recordant que l´ésser humà és capaç de refer-se de les adversitats però la societat ha de ser capaç de garantir uns mínims perquè això sigui possible.

Elisabeth Ibars, delegada a Catalunya de STOP Accidents, ha demanat que les associacions de víctimes siguin més crítiques i exigents per reivindicar millores i ha lamentat que la darrera reforma del Codi Penal ha tingut conseqüències negatives per a les víctimes i n’ha demanat una modificació.

Per últim, ha intervingut Mar Cogollos, directora d’AESLEME, que ha advocat per una responsabilitat compartida en la seguretat viària i ha demanat que es doni una segona oportunitat a les víctimes. “S’ha de treballar perquè els accidents no passin i ajudar quan succeeixin”, ha remarcat en aquest sentit.

2)    Estratègies de seguretat viària a Europa sobre col·lectius vulnerables

Durant la segona taula s’han presentat diferents estratègies que es duen a terme a Europa entorn a la seguretat viària i els col·lectius vulnerables, entre elles la de l’Ajuntament de Barcelona, presentada per Carles Reyner, intendent adjunt de la Divisió de Trànsit i Seguretat Vària. Reyner ha remarcat que cal “assolir un compromís col·lectiu real entre les diferents administracions públiques i ciutadania” per aconseguir una “mobilitat més sostenible i segura”. L’accidentalitat dels col·lectius vulnerables ha augmentat a la capital catalana, segons ha explicat Reyner, i per això “cal redissenyar la ciutat i donar la prioritat als ciclistes i vianants”.

Per la seva banda, Antonio Avenoso, director executiu del Consell Europeu de Seguretat en el Transport (ETSC), ha alertat que a la UE “per primer cop des de l’any 2001 han incrementat les víctimes mortals de trànsit, amb 26.276 morts el 2015”, una tendència que “cal revertir”, ha remarcat. Avenoso ha presentat el projecte YEARS (Young Europeans Acting for Road Safety) que té per objectiu sensibilitzar els joves davant l’elevat risc de patir un accident de trànsit.

La gent gran com a col·lectiu vulnerable ha estat l’eix principal de la ponència de Heike Martensen, investigadora de l’Institut Belga de Seguretat Viària (IBSR/BIVV), que ha posat de relleu que “la mobilitat de la gent gran cada cop creix més” i es fa necessari “prendre mesures específiques per protegir-los”.

Finalment, Anne Eriksson, consultora en seguretat viària de la Direcció de Carreteres de Dinamarca, ha exposat l’experiència del país danès en la implementació de mesures per protegir especialment els ciclistes. Eriksson ha destacat que “cal encara fer més visibles els ciclistes, especialment a les interseccions, on es produeix gran part dels accidents”.

3)    La tecnologia, eina de futur 

La tercera taula s’ha centrat en els avenços tecnològics i les implicacions que tenen, tant pel que fa a la seguretat viària com als canvis que aquests poden comportar a nivell legal o en les infrastructures, entre d’altres. Així, Samantha Jamson, subdirectora de l’Institut d’Estudis del Transport de la Universitat de Leeds ( Regne Unit) ha fet un repàs sobre com ha evolucionat la recerca en l’adaptació intel·ligent de la velocitat (sistemes ISA) en les dues darreres dècades i ha constatat que en els darrers vint anys s’ha avançat molt a nivell tecnològic però la legislació sovint no ha anat al mateix ritme.

A continuació, José Manuel Barrios, responsable d’Innovació, IDIADA, ha explicat quins són els avenços i reptes de la conducció automatitzada i ha assenyalat que des del sector de l’automoció es veu que l’impacte que pot tenir l’automatització del transport pot ser molt gran, tant en la sostenibilitat com en la mobilitat o l’eficiència del trànsit però també en la seguretat viària i, en aquest sentit, ha remarcat que, de fet, “no hi ha manera d’aconseguir la visió zero de la sinistralitat si no s’aposta per l’automatització del transport”.

Tot seguit ha intervingut Gijs van der Hulst, responsable de relacions estratègiques per al sector de l’automoció d’EMEA i GOOGLE, que s’ha centrat en la millora de la mobilitat a través de la tecnologia i ha exposat que des de Google es promou aquesta millora de la mobilitat a través de tres grans projectes: el Google Maps, Waze i Androiod Auto. Van der Hulst també ha incidit en el fet que, a part de millorar la mobilitat, des de Google amb aquests projectes tecnològics també es vol incidir en la millora de la seguretat.

Per últim, Òscar Llatje, coordinador de seguretat viària i mobilitat del Servei Català de Trànsit, ha parlat sobre la tecnologia a benefici de la seguretat viària i els reptes que té l’administració en aquest sentit. Així Llatje ha posat de relleu que  "estem davant d'un canvi de paradigma que farà que es redistribueixin les responsabilitats" i ha acabat la seva intervenció plantejant quins seran els reptes de futur davant la realitat dels vehicles automatitzats, com la proliferació dels vehicles individuals, l’increment de trànsit de vehicles buits, la seguretat informàtica o la responsabilitat dels fabricants pel que fa a l’accidentalitat.

4)    La formació i l’educació, la consolidació de les actituds 

En la darrera taula de la primera jornada del Congrés s’ha posat de relleu que la mesura més eficaç per resoldre la sinistralitat viària són la formació i l’educació per a una mobilitat segura permanent. En aquest sentit, Farners de Cruz, cap del Servei de Processos Formatius de Mobilitat Segura de l’SCT, ha destacat que “actualment tenim un model diferent d’educació viària amb el qual ens adrecem al llarg de tot el cicle vital”. També ha detallat les diferents competències de la mobilitat segura i ha reflexionat sobre la importància de la valoració del risc, l’adaptació a l’entorn, la gestió de les capacitats i els límits i també la gestió de la influència, per exemple en els adolescent, així com de les emocions.

També hi ha intervingut Werner De Dobbeleer, de la Fundació Flamenca per al coneixement del trànsit (VSV) que ha explicat els recursos i activitats en matèria d’educació en seguretat viària de Flandes (Bèlgica) des dels infants fins a conductors majors de 80 anys. Concretament ha especificat que a Primària l’educació viària forma part del currículum escolar i es realitzen exàmens als alumnes per avaluar-ne les competències en mobilitat segura amb la participació de les policies locals.

Vanessa Bohé, coordinadora d’Educació per a la Mobilitat Segura de la Divisió de Trànsit del Cos de Mossos d’Esquadra, s’ha centrat en l’aplicació del model de competències de mobilitat segura en la formació d’adults i ha exposat específicament un programa intern de formació viària adreçat a agents de la Policia de la Generalitat que ha suposat una reducció del 15% víctimes en els desplaçaments policials in itinerei en missió, així com un descens del 6-7 % en el consum combustible en el trajectes.

Finalment ha participat Uwe Ewert, investigador del Consell Suís per a la Prevenció d’Accidents (bfu) que ha parlat sobre la seguretat del conductor d’edat avançada a Suïssa. En aquest sentit, ha advocat perquè es realitzin menys retirades de permisos als conductors d’edat avançada, oferint-los més suport per als problemes de salut que comporta fer-se gran, així com posar a la disposició dels conductors recursos per a una autoavaluació de les seves limitacions.

Més informació aquí

 http://transit.gencat.cat/web/.content/documents/congressos_i_jornades/07_VII_congre