El vehicle elèctric forma part, cada vegada més, del present de les nostres carreteres. El proper bienni sembla que el seu creixement serà significatiu. Conèixer tots els factors i novetats d'aquests models és important per anar acostumant-nos a ells i que no ens resultin desconeguts.
Qui sap en quin moment haurem de posar-nos al volant d'un vehicle elèctric. Els diversos modes de càrrega poden ser una veritable incògnita per als que comencen en el món de la mobilitat sostenible. Els connectors, la compatibilitat dels punts de càrrega i el seu funcionament són les claus de l'equació per entendre com treballa el cotxe elèctric. I tot és bastant fàcil.
QUÈ ÉS AIXÒ DELS quilowatts, quilowatts HORA O KWh / 100KM?
El quilowatt (kW) és una unitat de potència i mesura el "cabal elèctric". És la quantitat d'energia que passa a través d'un cable, i podem comparar-lo amb el cabal de l'aixeta. En la nostra llar, la potència elèctrica contractada normalment és del rang d'entre 5,5kW i 8kW. Això indica la quantitat d'energia que podem gastar en un moment donat.
El quilowatt hora (kWh), d'altra banda, és un altre dels conceptes importants, i mesura la quantitat d'energia o electricitat que s'emmagatzema en una bateria. En l'exemple de l'aixeta, els kWh indiquen la capacitat del recipient. Per exemple, en el Citroën C-Zero la bateria disposa d'una capacitat de 14,5 kWh. Podem comparar-lo amb el dipòsit dels cotxes tradicionals. En lloc de la "l" de litres, tenim "kWh" de quilowatts hora.
En els vehicles tradicionals també tenim els litres de consum als 100 km. Així podem comparar l'eficiència de diversos vehicles. Per comparar dos vehicles elèctrics entre si, tenim els kWh / 100km, o la quantitat de quilowatts hora que es consumeixen per conduir al llarg de 100 quilòmetres. És un concepte idèntic al consum de litres als 100 dels cotxes de combustió i, en el cas d'un vehicle elèctric, ha de determinar també l'autonomia del cotxe. Si un elèctric té una bateria de 100kWh i consumeix 25kWh / 100, per fer els comptes rodones, la seva autonomia rondarà els 400km.
TRES MANERES DE CÀRREGA EN FUNCIÓ DE LES TEVES NECESSITATS
Podríem dir que hi ha quatre formes de recàrrega elèctrica, però la primera d'elles es limita a la connexió de les bicicletes elèctriques directament a la presa de la torre al carrer. Per tant, prendrem com a vàlids tres models que varien, principalment en la seva potència, tipus de connector, i velocitat de càrrega.
RECÀRREGA CONVENCIONAL, FINS 2,3KW DE POTÈNCIA
El primer d'ells és un tipus de càrrega lenta que s'anomena recàrrega vinculada o convencional. És un tipus de càrrega monofàsica que fa servir la mateixa intensitat i voltatge que el teu habitatge. És a dir 13 ampers i 230 volts.
Per això la càrrega en aquest "mode 2" està limitada a 2,3kW de potència. Connectat a aquesta presa de corrent, un Citroën C-Zero triga entre 6 i 11 hores el carregar-se completament, en funció de la intensitat. Això es deu al fet que el connector és el tradicional Schuko que fem servir per a la resta d'electrodomèstics. El cable, per tant, és més prim que altres connectors. A més, es distingeix perquè té una petita caixa en el seu centre que actua com a comunicador entre el cotxe i la presa de terra, i per saber quan ha d'obrir o tancar el flux elèctric.
Aquesta solució és perfecta per a càrregues durant la nit en el teu propi garatge. A més, aquesta recàrrega acaba sent la més habitual per la senzillesa, el nul cost d'instal·lació i perquè podem triar la potència a contractar perquè ens surti molt assequible.
RECÀRREGA semiràpida, 7,3KW DE POTÈNCIA
En segon lloc trobem un tipus de recàrrega semiràpida, també coneguda com "mode 3" que, tot i que és similar a la manera 2, requereix d'una presa de terra física anomenada caixa mural o wall box ancorada a terra.
A la imatge inferior observem com es carrega un Citroën E-Mehari, el retorn del mític vehicle a un format elèctric, amb aquest tipus de carregador. És molt habitual en tots els vehicles elèctrics.
El vehicle necessitarà ara només 4 hores de recàrrega per a carregar-se completament, la meitat que el mètode convencional, gràcies a l'ocupació de fins a 32 ampers d'intensitat i 230 VAC de voltatge elèctric. És a dir, aquestes torres de càrrega lliuren una potència de fins a 7,3kW aproximadament. De moment aquest tipus de punts de recàrrega podrien estar una mica més estesos. Però ja és habitual trobar-nos els punts de recàrrega en zones públiques com a centres comercials, cinemes o aparcaments públics. Fins i tot hi ha la possibilitat d'instal·lar un al garatge del teu propi domicili, una alternativa més que vàlida.
La càrrega semiràpida fa ús d'un connector Mennekes o de Tipus 2, que assegura la connexió perquè no es desprengui amb facilitat, com pot ocórrer amb el connector Schuko de casa si donem una tirada al cable. És la millor opció per evitar qualsevol possible descàrrega i, sobretot, per prevenir la deterioració dels connectors. Posseeix nombrosos orificis que faciliten un protocol segur de comunicació entre el cotxe i la torre, per comprovar que la càrrega no comença fins que la potència (elevada) no estigui completament assegurada.
Cada un d'aquests orificis té la seva funció. El connector L1 és la fase i la N és el neutre, necessari perquè el corrent pugui tornar. Per realitzar aquesta càrrega més de pressa fem servir un major nombre de contactes que el connector tradicional, en aquest cas, fins a tres (càrrega trifàsica) amb els connectors L1, L2 i L3. També posseeix un connector de terra que, tot i que no s'utilitza tan sovint, és igualment important per comprovar que la presa sigui correcta i perquè l'electricitat pugui sortir fàcilment del cotxe a través del cable.
Finalment, observarem uns orificis més petits senyalitzats amb les sigles PP i CP. El primer és el pilot (PP), que serveix perquè el cotxe i el punt de càrrega es comuniquin. Aquest confirma el bloqueig del connector, estableix la potència màxima de càrrega (± 7,2kW) i una altra informació rellevant per a la connexió. Per la seva banda, el connector de proximitat (CP) és l'últim a connectar-se i el primer que es desconnecta en treure el cable. Serveix com a salvavides, ja que en tant que és desconnectat físicament es talla la llum.
RECÀRREGA RÀPIDA, FINS 350KW DE POTÈNCIA
Una bateria d'un vehicle elèctric necessita recarregar a través de corrent continu, que és aquella en la qual els electrons es mouen en una sola direcció, al contrari del corrent altern que arriba a la nostra llar a través de les línies d'alta tensió. Per poder recarregar el nostre cotxe serà necessari fer ús del carregador embarcat, un dispositiu que es troba situat a la part inferior de la carrosseria. Aquest útil realitza la conversió de corrent i facilita el carregat a alta velocitat.
A la recàrrega ràpida podem carregar directament en contínua. Per a la seva recàrrega hi ha dos models de connector: el CSS Combo, estàndard de càrrega ràpida a Europa i el CHAdeMO, estàndard de càrrega ràpida als EUA i el Japó. El connector CSS, en el nostre cas, serà el més habitual i permet carregar amb fins 350kW de potència, és a dir, la bateria d'un cotxe es recarregarà en uns 15 minuts fins al 80%. El principal problema de la càrrega en aquesta manera 4 és el cost: la torre costa 30.000 € i la despesa de l'escomesa elèctrica que cal dur a la torre, amb cables molt amples, és considerable.
A més, la càrrega en mode 4 és de pagament i la tarifa pot ser d'uns 0,446 € / kWh, en funció de la electrolinera a la qual acudim. En qualsevol cas sortirà sempre més car que recarregar a casa, ja que en el cas de la recàrrega lenta convencional, se sol pagar a 0,016 € / kWh. Per tot això podem considerar que la càrrega en mode 4 és en casos d'emergència, per a viatges llargs en què no disposem de temps per estacionar llargues hores. Tot i així, és més assequible que combustibles com la gasolina o el dièsel.
CARREGAR EL COTXE ELÈCTRIC SENSE CABLES, REALITAT O UTOPIA?
L'autonomia dels vehicles elèctrics pot ser en alguns casos un repte a superar. També d'allò més preguntat a concessionaris. Qui ja disposa d'un vehicle elèctric reconeix que són factors als quals un s'habitua, acostumant-se a carregar el cotxe a la nit o a la feina. Tot i així, seria meravellós carregar sense cables.
La càrrega sense fils és una de les tecnologies que més està avançant en els últims anys, des dels dispositius mòbils fins els cotxes elèctrics. Un exemple és el Drive 11es un prototip del sistema 'aparca i càrrega', que es desplega a terra, com un matalàs sobre el qual se situa el cotxe.
Encara que també aquesta tecnologia pot instal·lar-se sota el paviment, de manera que podria oferir el servei de recàrrega de les bateries en aparcaments de centres comercials o en edificis d'oficines, per exemple. La companyia Premo en col·laboració amb Andaltec, el CSIC i la Universitat Politècnica de Madrid també treballen en projectes per crear un sistema de recàrrega sense fils amb materials més lleugers i resistents.
En els primers prototips d'aquesta tecnologia, un sensor de radiofreqüència es col·loca sobre una bobina amb potències de 3,3kW, 6,6kW i 11Kw. Es busca, de cara al futur, l'estandardització dels sistemes de recàrrega sense fils que permeti que qualsevol cotxe es carregui en qualsevol punt de càrrega, sense importar el model.