La directora del Servei Català de Trànsit ho ha destacat en la inauguració de la Jornada "Els aspectes jurídics de la bicicleta a les ciutats"
La directora del Servei Català de Trànsit (SCT), Eugenia Doménech, ha inaugurat aquest matí la Jornada tècnica “Els aspectes jurídics de la bicicleta a les ciutats”, celebrada a la Sala d’Actes del Departament d’Interior i organitzada per l’SCT i el Departament de Territori i Sostenibilitat. En l’obertura de l’acte també ha participat el director general d’Infraestructures de Mobilitat, Xavier Flores. A l’acte també hi han col·laborat les entitats Plataforma en Defensa de la Bicicleta iFem Bici.
En concret, la jornada s’ha centrat en l’impacte creixent de la bicicleta en l’àmbit urbà i, més concretament, en els aspectes jurídics que es deriven de la circulació i l’aplicació de normatives i ordenances. Cal tenir en compte que, el 2017, 12 ciclistes van morir al conjunt de la xarxa viària i 53 ciclistes van resultar ferits de gravetat en accident de trànsit.
Durant la inauguració, la directora de l’SCT, Eugenia Doménech, ha destacat que actualment hi ha “un canvi cultural cada cop més instaurat en la ciutadania que ens condueix a una mobilitat més sostenible i segura i on les bicicletes i els ciclistes tenen un protagonisme evident”. Doménech ha insistit en el fet que “el creixement de la bicicleta no ha anat lligat a un desenvolupament jurídic” i per aquest motiu és necessari “obrir debats, reflexions i propostes sobre els aspectes jurídics per saber on som i a on volem anar en un futur”, tenint en compte el moment actual en què s’estan introduint canvis en la Llei de Seguretat Viària estatal. A més, Doménech, ha fet èmfasi en la necessitat de “respecte i empatia entre tots els usuaris per caminar cap a una mobilitat sense víctimes i feta a la mida de les persones”.
Per la seva banda, el director general d’Infraestructures de Mobilitat, Xavier Flores, ha remarcat que “l’èxit de la bicicleta també ens suposa dificultats que hem d’afrontar” i en aquest sentit, ha afegit: “Estem en un moment de creixement d’aquest vehicle que ha d’arribar a la maduresa i on hem d’escoltar tots els sectors per poder tenir una visió global”.
L’acte s’ha estructurat en dos blocs diferenciats. A la primera part, s’ha aprofundit en temes com sobre la circulació de bicicletes en carreteres i travesseres, la problemàtica i les oportunitats de les ordenances municipals, el marc jurídic actual o la perspectiva dels agents que controlen la mobilitat.
Xavier López, cap del Servei d’Assessorament Jurídic i Recursos de l’SCT, ha fet un repàs de la normativa estatal que regula la circulació de les bicicletes a les carreteres i travesseres. Segons López, “hi ha una necessitat d’actualitzar la normativa actual i aquest nou marc regulador hauria de reconèixer el paper cada cop més important dels ciclistes en la mobilitat urbana i interurbana, tot endreçant els aspectes jurídics que afecten la bicicleta”.
En el primer bloc de la jornada també ha intervingut Diego J. Gómez, cap del servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Sevilla, qui ha parlat sobre la problemàtica i les oportunitats de les ordenances municipals per millorar la gestió de la circulació en bicicleta. Gómez ha fet referència a les divergències que existeixen actualment entre les normatives locals i ha exposat els casos de Sevilla, Saragossa o València. En el cas concret de Sevilla, ha subratllat que en aquesta ciutat, els canvis més importants en l’àmbit de la mobilitat l’ha protagonitzat la bicicleta, que la capital andalusa disposa d’una infraestructura pròpia per a ciclistes “la vorera bici” i que durant el 2015 s’hi van fer uns 70.000 desplaçaments. Gómez ha assegurat que des dels municipis es poden aplicar moltes actuacions a favor de la ciutadania “tot i que calen millores en les infraestructures per implementar polítiques en el món de la bicicleta”.
En la seva intervenció, Francisco Bastida, portaveu de Ciclojuristes, ha fet una àmplia i interessant exposició dels diferents aspectes legals de la bicicleta referint-se a les diverses modalitats, tipologies i mides i quin és el grau d’homologació en tots els casos. Bastida ha subratllat que “ni la llei ni cap reglament defineixen el concepte ciclista”.
Per la seva banda, Joan Miquel Sánchez, de la Guàrdia Urbana de Barcelona, s’ha centrat en la perspectiva dels agents de control de mobilitat pel que fa a la circulació de bicicletes. Sánchez ha remarcat que l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona per aquest vehicle suposa molts reptes i ha remarcat: “Demanem més formació perquè cal una cultura de la bicicleta”. Sánchez també ha explicat que durant el 2016, van morir tres ciclistes en accident de trànsit a la capital catalana i que les infraccions més freqüents que comet aquest col·lectiu són la circulació per fora dels carrils bici, conduir amb dispositius de telefonia mòbil o sense elements que permetin la seva correcta visualització.
Al segon bloc de la jornada s’han tractat qüestions com els reptes de futur, centrats en els principis rectors d’una mobilitat més justa, la perspectiva dels usuaris, el tractament de la bicicleta en la nova normativa i la seva adaptació a les ordenances municipals.
Esther Anaya, consultora i investigadora de mobilitat ciclista, ha destacat que "la regulació dels ciclistes és molt diversa entre els diferents països i hi ha una manca d'estàndards en l’àmbit supraestatal" i ha afegit que existeix “una lentitud d’integració de les necessitats locals en la normativa estatal”. Anaya també ha presentat els tres principis rectors per guiar la redacció d’ordenances locals (jerarquia modal –primer els vianants-, la bicicleta en tant que vehicle per a la mobilitat urbana i la promoció de la bicicleta pels seus beneficis) i com s’han aplicat en l’elaboració de la publicació Recomanacions tècniques per integrar la mobilitat ciclista a les ordenances municipals de la Diputació de Guipúscoa.
Albert Garcia, de la Plataforma en Defensa de la Bicicleta, i Benjamí Aguilar, de FemBici, han exposat la perspectiva dels usuaris, centrant-se en les problemàtiques observades respecte del règim de circulació. En aquest sentit Garcia ha lamentat que"les normes contradictòries posen en perill els ciclistes” i ha instat a què es faci “una normativa unificada, general, específica i pensada per incrementar i afavorir l’ús de la bicicleta”. En el mateix sentit, Aguilar ha lamentat que tota la normativa està feta des de l’òptica del conductor de vehicles de motor i ha advocat perquè "la bicicleta deixi de ser una excepció i passi a ser norma i que el punt de vista del ciclista sigui prioritari i tingut en compte”. També ha suggerit que “cal restringir l'ús de vehicles de motor a determinats indrets de les ciutats".
Per la seva banda, Javier Villalba, cap de la Unitat d’Ordenació Normativa de la Dirección General de Tráfico, ha exposat els canvis previstos en la normativa de circulació de bicicletes i les seves implicacions pel que fa a la millora de la seguretat i protecció dels ciclistes i ha destacat que s’està treballant en el primer pla estratègic estatal de la bicicleta. Villalba també ha apuntat que en el canvi normatiu s’ha de desplaçar l’eix cap a la persona, amb independència del mitjà en què es desplaci i ha afirmat que, en zona urbana, “per fomentar la bicicleta és important que la velocitat màxima de referència sigui de 30 km/h”. Pel que fa a zona interurbana, ha explicat que els canvis inclouen, entre d’altres, entrar en la regulació de l’avançament a ciclistes més enllà del concepte de separació d’1,5 metres.
Per últim, Adriana Malé, coordinadora tècnica de la Gerència de Mobilitat i Infraestructures - Ecologia urbana de l’Ajuntament de Barcelona, ha parlat de l’adaptació de les ordenances municipals a la nova normativa de circulació i la integració dels nous models de mobilitat personal. Malé s’ha referit a la nova regulació de vehicles de mobilitat personal (rodes, plataformes, patinets) i cicles de més de dues rodes (destinats al transport de passatgers i de mercaderies) a la ciutat de Barcelona. Aquesta regulació és pionera a Catalunya i preveu per on poden circular aquests vehicles i l’obligatorietat o no del casc, així com dels elements reflectors, del timbre i de l’edat mínima per conduir-los. També ha parlat del bicisharing o bicicletes compartides a la ciutat.
SCT